Nombrosa legislació estableix la jornada laboral i els seus límits, com pot ser la normativa de la OIT, l' Estatut del treballador o els Convenis Col·lectius. No obstant això, la seua falta d'aplicació a les empreses és una constant a l'actualitat.
En molts dels casos i en una perspectiva positiva, el treballador tindrà una jornada ordinària de 40 hores setmanals, encara que en el panorama actual els contractes a temps parcial estàn augmentant cada vegada més. Amb aquest context, el comportament és que el treballador depenent del treball que desenvolupe, podrá duplicar aquesta jornada. Es a dir, el traballador que realitza treballs més intel·lectuals com poden ser consultors, advocats, directius, etc, poder fer jornades interminables sense cap compensació.
Per a introduir al debat i analitzar aquesta situació per a poder donar una resposta a aquesta circumstància, m'agradaria proposar aquesta pregunta: és aquest fenòmen degut a que es tracta de treballadors adictes al seu treball o vertaderament es tracta d'una necessitat que l'empresa requereix de més hores contratades o de més personal per a dur a terme les activitats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada