Els horaris laborals a Espanya

Acostar el cinema a l'aula com a recurs didàctic

El cinema en serveix com a recurs didàctic a l'aula ja que permet il·lustrar situacions històriques i socials d'una manera més gràfica i propera.

A continuació proposem la visualització de la pel·licula "12 anys d'esclavitud" per a endinsar-nos en l'esclavitud tan cruenta que van soportar els esclaus als Estats Units. Després de molts segles d'injusticies i guerres civils, aquest document recull el compromís de molts països per a reconèixer i respectar els drets humans en la Declaració de Drets Humans adoptat 1948, i més concretament al article 4 que estableix "ningú estarà sotmés a esclavitud ni a servitud; l'esclavitud i la trata d'esclaus estan prohibides en totes les seues formes"

La pel·lícula basada en fets reals, conta la història de Solomon Northup, un ciutadà nord-americà de raça negra que es segrestat i convertit en esclau. El protagonista lluïtarà per sobreviure i per conservar la seua dignitat en un món on els drets humans no existeixen. Aquest és un bon recurs per a treballar amb els alumnes els drets humans.

Algunes de les preguntes per a recapacitar tras la seua visualització podrien ser:

1. Segueixen existint a l'actualitat situacions d'esclavitud o cercanes a l'esclavitud?

2. Buscar informació sobre les empreses que produeixen al tercer món amb condicions denigrants a l'actualitat.

3. Qué penses sobre les condicions de treball del personal de la llar contratades amb condicions abusives? Penses que és altra forma d'esclavitud?

Per a visualitzar la pel·licula fer click en l'imatge.

 

 

 

 

Natius digitals en l'educació

La societat canvia i hem de plantejar-nos grans reptes per al futur a l'àmbit de l'educació. La innovació educativa dona resposta a aquestos reptes educant a futurs "ciutadans 2.0." basant-se en la digitalització.

Els docents tenim a les nostres mans la materia prima amb la que començar a cimentar un món millor. Per això, cal aproximar-se al alumne amb aquesta nova cultura de l'educació digital, donant-li un paper protagonista a la tecnologia i als recursos TICS, sense oblidar-nos de donar-li la importancia que es mereix a la figura del docent.

Accedir a Xarla TEDx Educació i natius digitals donar click a la imatge.

Jornades interminables

Els problemes per conciliar la vida laboral i familiar i les conseqüències en la salut per l'estrés laboral, és un tema molt recurrent a quasevol conversació quotidiana. I és que el context actual de jornades laborals eternes i hores escalfant cadira, són una realitat que no és reflecteix en una alta productivitat a Espanya. 

 

El debat està damunt la taula dels nostres dirigents i es pretén dur a terme mesures com ara la rebaixa de les jornades laborals o el canvi del fus horari. Aquesta és l'única via per canviar una cultura molt assentada ja que Espanya porta molts anys fent les coses de forma que impedeix seguir els ritmes biològics i poder realitzar altres activitats diferents a les laborals. 

Al nostre pais a diferència dels del norte d'Europa, l'hora solar ens permet allargar el dia, amb sopars a les 22.00 hores i programes televisius que comèncen a les 23hores. A més, al lloc de treball existeixen temps per almorzars de mitja hora a mitjan mati, i pauses de dues hores per a dinar. Tot això impedeix descarsar les huit hores recomanades i la existencia d'uns horaris laborals interminables. Aquesta circumstància a més, fomenta que la conciliació laboral amb la familiar siga molt complicada, ja que els horaris escolars coincideixen amb l'horari laboral i els pares no poden fer-se carrec dels seus fills, demanant aquesta feina als iaios o recórrer a una sobrecàrrega d'activitats extraescolars.

 

La necessitat d'un canvi en les jornades laborals cal vindre per llei, on els agents laborals implicats pacten de forma global per la millora de les condicions laborals en matèria d'horaris. La llibertat d'horari en l'apertura del comerç en diumenges o fins altes hores, no només impedeix la conciliació laboral dels seus treballadors, sinó que a més fan d'aquestes empreses que no siguen atractives com a opció per a formar part al seus equips de treball.

 

 

 

La jornada laboral i la seua presumpció de compliment

Nombrosa legislació estableix la jornada laboral i els seus límits, com pot ser la normativa de la OIT, l' Estatut del treballador o els Convenis Col·lectius. No obstant això, la seua falta d'aplicació a les empreses és una constant a l'actualitat.

En molts dels casos i en una perspectiva positiva, el treballador tindrà una jornada ordinària de 40 hores setmanals, encara que en el panorama actual els contractes a temps parcial estàn augmentant cada vegada més. Amb aquest context, el comportament és que el treballador depenent del treball que desenvolupe, podrá duplicar aquesta jornada. Es a dir, el traballador que realitza treballs més intel·lectuals com poden ser consultors, advocats, directius, etc, poder fer jornades interminables sense cap compensació.

Per a introduir al debat i analitzar aquesta situació per a poder donar una resposta a aquesta circumstància, m'agradaria proposar aquesta pregunta: és aquest fenòmen degut a que es tracta de treballadors adictes al seu treball o vertaderament es tracta d'una necessitat que l'empresa requereix de més hores contratades o de més personal per a dur a terme les activitats?